No soc Jueu. Admiro el poble d’Israel. L’admiro per la seva tenacitat, constància i orgull de superar les adversitats. Van patir els pitjors dels genocidis i van ressorgir de les cendres, tot tornant a la terra promesa i creant l’Estat d’Israel. Però no es viu en pau. Davant seu tenen a una gent, Hamas i companyia que els volen eliminar físicament del mapa i en la seva defensa, Israel malauradament, de vegades, no té cap altra sortida que la guerra i, sí, en les guerres moren víctimes innocents. Tant innocents com ho són els que són dinamitats en un autobús. És per això, que cal la pau. I la pau també comporta la crítica a Israel, si cal ben dura, però crítica de qualitat, i també necessitem que es digui amb veu ben alta que el programa teocràtic de Hizbollah o de Hamas és inacceptable. A Israel es viu en democràcia i a Palestina es segueix els dictàmens de quatre fanàtics que maten en nom de Déu. Però a Israel, també quatre fanàtics amb tirabuixons també fan tot el possible per matar palestins sense cap més justificació que són palestins. I això és inacceptable. Tots són culpables, que quedi clar. Però la pau entre Israel i Palestina és possible. Ha de ser possible i necessària. I aquest blog, pretén ser una aportació i intentar trencar la demagògia que cau sempre contra Israel, mitjançat un recull d’articles i opinions publicats als mitjans de comunicació o a la xarxa.
dissabte, 1 de gener del 2000
Subscriure's a:
Missatges (Atom)