Article d'Aida Sánchez, publicat a Canalsolidari.org
Israel també hi ha organitzacions que lluiten contra l'ocupació i contra el mur, que denuncien les injustícies incorregudes pel seu Govern contra el poble palestí i que promouen la convivència pacífica i la comunicació entre jueus i àrabs.
En el mateix Jerusalem desenes de periodistes s'arrisquen treballant per proporcionar una informació alternativa i veraç sobre Israel i el conflicte. Hi ha joves israelians que es fan objectors de consciència i ex soldats que denuncien la violació de drets humans en els Territoris Palestins Ocupats. Les dones també tenen un paper protagonista en aquestes iniciatives de pau. Tot això ho explica la campanya ‘Camins de Pau: les altres veus d'Israel’, de l'Assemblea de Cooperació per la Pau a Palestina (ACPP).
La justificació de la iniciativa és senzilla. Neix de la base que el conflicte palestí-israelià no se solucionarà per la via militar ni per la imposició d'una banda sobre l'altra. Així, mostrar les altres veus d'Israel pot ser una manera de trencar el cercle viciós en el qual l'ús de la violència només genera més violència. “La violència de l'altre justifica la violència pròpia, i on, al final, ningú guanya i només hi ha una gran perdedora: la societat civil d'ambdós costats”, expliquen des de l'ACPP.
L'objectiu de Camins de Pau és que la societat pugui mirar el conflicte palestí-israelià des d'una altra perspectiva, allunyant-se dels enfocaments més coneguts de violència, odi i destrucció. Sense perdre de vista la realitat crua i sagnant que es viu en aquest territori, la campanya pretén posar l'accent en les iniciatives de pau, especialment de la societat israeliana, que promouen la construcció de ponts de diàleg i pau entre els dos pobles.
És a la societat civil on s'ha de començar a treballar per assolir una pau duradora, i especialment a la israeliana, que és qui, en aquest conflicte on existeix tanta desigualtat de poder entre les parts, té la capacitat de canviar les polítiques israelianes que promouen la violència i l'ocupació de Palestina”, explica l'ACPP.
Com podem veure en la campanya, en els últims anys, s'han engegat activitats i iniciatives per lluitar de forma no violenta, i des de diferents perspectives, per tractar de produir un canvi en l'opinió pública, tant estrangera com israeliana, que permeti un camí sostenible de pau.
La força de les dones
Les dones són un dels col·lectius més actius en la lluita pels drets humans a Palestina. Unes de les activistes més famoses són les dones de Machsom Watch. L'organització està formada per unes 500 dones israelianes i palestines que es dediquen cada dia a situar-se en diferents checkpoints de Jerusalem i Cisjordània per denunciar l'abús de poder de l'exèrcit israelià contra la població àrab. El primer que fan és supervisar el comportament dels soldats i de la policia en els diferents llocs de control, s'asseguren que no es cometin abusos a la població civil i si es comenten actes violents, vexacions o qualsevol tipus d'il·legalitat s'encarreguen de denunciar la situació divulgant les imatges i testimonis als diferents mitjans de comunicació.
L'organització internacional Dones de Negre treballa també a Israel, moltes vegades al costat de les Machsom Watch. A més, cada divendres les dones vestides de negre, com a símbol de la tragèdia que sofreixen els dos pobles, enarboren una mà negra amb la consigna ‘Prou d'ocupació’.
També té una gran rellevància la Coalició de Dones per una Pau Justa, que es va crear després dels esdeveniments d'octubre del 2000, quan tretze palestins van morir per trets de la policia israeliana. Aquesta Coalició treballa amb una desena de grups de dones que lluiten per la fi de l'ocupació. A l'organització feminista israeliana Bat Shalom dones jueves i àrabs treballen juntes per una solució justa al conflicte. El mateix passa en entitats com el Jerusalem Center for Women i el Jerusalem Link.
New Profile és un altre grup feminista, que té com a objectiu desmilitaritzar l'Estat i la societat d'Israel. Denuncien que viuen en un Estat militaritzat, controlat per homes que mantenen l'estat de guerra amb fins polítiques, redundant en la discriminació de les dones i rebutgen seguir educant els seus fills i filles en la concepció de l'allistament a l'exèrcit com a valor primordial.
