Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris entrevistes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris entrevistes. Mostrar tots els missatges

dilluns, 1 de desembre del 2008

"Que deixin de disparar des de Gaza i obrirem la frontera"

El president d'Israel, Shimon Peres, de 85 anys, va rebre ahir l'AVUI al seu despatx pocs dies després de l'onada d'atemptats a Bombai, la capital financera de l'Índia. El perill que suposen els atacs, diu Peres, afecta tot el món.

Quin futur li espera al món lliure, que lluita contra el terrorisme internacional que ara ha atacat l'Índia?
Si el món no comprèn les dimensions del perill, en serà una víctima. El perill és global, no té fronteres, no té moral, és assassí, il·lògic i es considera sant, creu que això li dóna dret a assassinar qui vulgui. No hi ha un país sense hotels, hospitals, escoles, i està clar que no es pot protegir tothom. El que s'ha de fer és impedir que aquesta gent existeixi.

Què s'ha de fer, aleshores?
Ens hem de defensar. I si llancen un atac total al món, la defensa ha de ser total, per protegir-se d'aquesta minoria. Per ara, no s'està formant encara una coalició internacional. Més centenars de persones pagaran el preu dels dubtes i les mitges tintes amb què s'actua en aquest sentit.

Israel té el seu desafiament a prop pel que fa al terrorisme. ¿S'ha de descartar la possibilitat de tornar a prendre la franja de Gaza, governada per Hamàs, per aturar el llançament de projectils des d'allà cap a Israel?
Això no ha de ser tema de debat públic. No vam sortir de Gaza per tornar-hi, però tampoc no en vam sortir perquè ens continuïn disparant. O sigui, mantenim el principi de no tornar a Gaza, però també el d'autodefensa.

Alguns diuen que no hem estat mai més a prop de la pau i altres es pregunten de què parlen els primers...
Les negociacions amb els palestins avancen i, per tant, el pessimisme no em sembla apropiat. Esclar que el tema és complicat, la terra és molt petita, el passat molt complex. Però és difícil, no impossible.

Si s'arriba a una solució i es crea un Estat palestí, serà viable? Hi ha nombrosos assentaments sobre el terreny que compliquen la continuïtat territorial de l'Estat palestí...
Hi ha una solució als assentaments. Podem dir que s'ha arribat més o menys a una entesa segons la qual concentrarem els assentaments en dos o tres blocs i compensarem els palestins amb altres terres.

¿Creu Hamàs quan diu que està disposat a acceptar un Estat palestí a les fronteres del 1967?
No hi està disposat. El que diu és que si retrocedim a les fronteres del 1967 farà un alto el foc durant diversos anys. Per una treva ningú els ho donarà tot. Hi ha diferències entre la pau i l'alto el foc.

Sigui com sigui, col·loquen Israel en una situació difícil, ja que disparen des de Gaza. Israel reacciona tancant automàticament els passos fronterers i per això el condemnen. ¿Se sent còmode amb aquesta situació?
No m'hi sento còmode, però no hem trobat una altra manera d'actuar. ¿Es queixen que els tanquem els passos fronterers? Que deixin de disparar i aleshores es reobriran.

L'ONU sosté que el tancament és un càstig col·lectiu que Israel imposa a la població palestina de Gaza.

Què proposa aleshores? El fet que ens disparin des de Gaza també és un càstig col·lectiu. Quan llancen projectils sobre Sderot, què és això? Un càstig individual?

¿No hi veu un problema moral, en el tancament dels passos de Gaza?
Sí. Jo preferiria que no passés. Però no som nosaltres els que tanquem els passos, són ells els que els tanquen en disparar coets.

Quina és l'essència del perill d'Iran?
Si Suïssa tingués una bomba atòmica, algú tindria por? No. Però si la té Mahmud Ahmadinejad [el president iranià], tothom té por. És una persona inestable, mig embogida per l'odi, un perill públic. El món estarà en perill, no només Israel. Pensar que algú pot venir amb una valisa nuclear al centre d'una ciutat i amenaçar i extorsionar és terrible. I qui ha dit que triaran Israel? Ja hem vist que aquesta gent ataca l'Índia, Londres, Espanya.

Israel ho frenarà?
Quan és necessari, Israel sap ser modest. Israel no dirigeix el món. El problema no és israelià, així com no va ser israelià el que va passar a Madrid ni ara l'atemptat de Bombai. Tampoc els fets de Txetxènia ni els de l'Afganistan, ni els de l'Iraq...

Un altre desafiament per a Israel és la situació a Judea i Samària, els termes bíblics per designar Cisjordània, on un nucli de línia dura dels habitants dels assentaments diu que no permetran que els evacuïn. Com resoldrà Israel aquest problema?
Podem parlar de compromisos territorials, no de compromisos o mitges tintes pel que fa a la democràcia. Si no es respecten les decisions de la majoria, el poble queda dividit. El poble no permetrà que cap grup d'aquest tipus el divideixi.

Però es parla molt en aquest sentit i en la pràctica no es fa res, gairebé no s'evacuen els assentaments il·legals que hi ha...
Aquesta gent no controla el país, ho fem nosaltres. La majoria controla l'Estat. Vam dir que no hi hauria més assentaments i no n'hi ha. Vam dir que serien evacuats els petits assentaments il·legals i s'intenta fer...

Però, segons diversos informes, la construcció als assentaments s'ha multiplicat...
Aquí hi ha certa confusió. No és el mateix construir per respondre al creixement vegetatiu als assentaments que construir-ne de nous. Si hi neixen nens, es construeixen escoles bressol. Però no hi ha nous assentaments.

Entrevista publicada al diari Avui 1/12/2008

dimarts, 24 de juny del 2008

"No veig cap motiu perquè Israel negociï amb Hamàs"

Entrevista exclusiva amb Ehud Olmert, primer ministre d'Israel

Publicada al diari Avui 24.06.2008

El primer ministre d'Israel va rebre ahir l'AVUI al seu despatx, a Jerusalem, fent un forat en una agenda gairebé asfixiada, un fet que no li fa perdre el bon humor. Com a rerefons, un ventall de temes a tractar tant personals com de política interna i internacional. Però, per damunt de tot, el recurrent conflicte amb els palestins, malgrat la treva amb l'organització islamista Hamàs, i la qüestió dels soldats israelians segrestats a la franja de Gaza i al Líban, que no és gens clar si tornaran a casa.

Vostè ha de fer front a molts problemes i reptes. ¿No es planteja quina necessitat en té, de tot això?
Cap dels primers ministres que conec –i són uns quants– tenen una vida fàcil. En un país democràtic de l'era moderna, aquest és un càrrec gairebé impossible. S'ha de fer front a veritables problemes. Se segresta un soldat, hi ha una família que té un fill en perill, hi ha el terrorisme, negociacions de pau, partits amb diferents interessos. I enmig de tot, una persona, el primer ministre, que sempre està sola.
Parlant dels seus problemes, a vostè, la justícia l'està investigant per acusacions de corrupció.
No és diferent de situacions viscudes amb altres governs. Recordi què va passar durant tot el govern d'Ariel Sharon. ¿No el van investigar a ell i als seus fills per suposat suborn? I [l'exprimer ministre i ara ministre de Defensa Ehud] Barak? També [l'expremier i líder del Likud Benjamin] Netanyahu.
Els crítics de Sharon van dir que, com que la justícia l'estava investigant, va tirar endavant el pla de desconnexió de Gaza. ¿Ara diran que, també a causa de la investigació judicial, vostè tira endavant un procés de negociació amb Síria que conduirà a una retirada del Golan?
El 2003 deia el mateix que dic des que vaig ser escollit primer ministre. És veritat que abans pensava diferent. Temps enrere, a Israel, se m'identificava amb la concepció del món de la dreta tradicional, però vaig arribar a la conclusió que aquest enfocament és inaplicable, impossible, i que hi havia d'haver un altre camí, un terme mitjà. I ho he dit, però no en els últims temps suposadament per defensar-me de les investigacions, sinó que fa molt de temps que ho afirmo.
¿No tem que els temes que intenta promoure, les diferents negociacions, es poden veure perjudicades si arran de la situació política derivada de les investigacions que l'afecten es decideix a avançar les eleccions?
No estic a favor d'avançar les eleccions, però si la majoria de la Knesset (Parlament) decideix avançar-les, es farà.

¿I no li fa por això? ¿No serà la fi de la seva carrera política?
No ho sé. La meva carrera no és el més important. El més important és què és bo per a Israel, no per a la meva carrera. Potser per a mi la meva carrera és important, però això no és el que ha d'importar realment a l'Estat d'Israel.
Però si es decideix a avançar les eleccions nacionals i després de les internes al seu partit, Kadima, vostè ja no encapçala la formació, ¿serà la fi de la seva carrera?
Si no participo en les internes del Kadima, la meva carrera com a primer ministre no continuarà. Si això significa la fi de la meva carrera política o si no tornaré a ocupar aquest o un altre càrrec, és prematur avaluar-ho. El que es discuteix ara és si la Knesset decideix o no avançar les eleccions.

Enmig de tot això ha d'afrontar problemes seriosos com l'amenaça de l'Iran. Fa pocs dies la força aèria israeliana va fer unes maniobres que a l'exterior es van interpretar com un missatge a l'Iran...
Tothom que ho va veure va entendre que era un entrenament. No es va voler confondre ningú.
Per què van volar 1.500 quilòmetres?
No em vaig fixar a quina distància van anar...
Quin era el missatge?
Era part d'un entrenament rutinari en el marc dels preparatius regulars per estar a punt davant de qualsevol escenari possible.
¿Existeix l'opció militar contra l'Iran?
Crec que el més important és que s'entengui que Israel no pot de cap de les maneres acceptar que un país que crida reiteradament a la seva destrucció tingui armament nuclear. S'ha de fer tot el possible per impedir que l'Iran tingui armes nuclears. Crec que Israel pot ser un element que participi en els esforços per impedir que el país persa accedeixi a la tecnologia atòmica.
El president francès, Nicolas Sarkozy, de visita oficial a Israel aquesta setmana, sembla voler que vostè es trobi amb el president de Síria a París, en la Conferència de Països de la Mediterrània del 13 de juliol. ¿Pot avançar com estan les relacions?
Estem molt contents de negociar amb Síria. Respecte a la seva pregunta, és veritat que el president Sarkozy va convocar una conferència de la Unió de Països de la Mediterrània. També hi serà [el president de Síria, Baixar] al-Assad. Potser hi haurà una trobada o potser no. Aquest no és l'objectiu pel qual hi aniré. El més important és negociar la pau. Si Al-Assad vol trobar-me, ho podem tenir en compte, però no és la raó per la qual faré el viatge.
¿Es reunirà amb Al-Assad com a primer ministre d'Israel?
Espero que, si negociem i aconseguim un acord de pau, també hi hagi trobades personals. No es pot fer la pau sense trobar-se personalment.

¿Israel està disposat, per exemple, a cedir en el tema de les relacions entre Síria i l'Iran?
Síria no pot viure en pau amb Israel i alhora recolzar atemptats terroristes a Israel. L'Iran fa terrorisme a Israel. Si Síria dóna el seu suport a l'Iran, possibilita el terrorisme contra Israel.
¿Creu que si Israel negocia amb Hamàs pot ajudar a promoure la normalització de les relacions entre Israel i els palestins?
No. Qualsevol intent de promoure el contacte entre Israel i Hamàs durà a la fi del [president palestí, Mahmud Abbas] Abu Mazen. Qui menys interès té en aquest contacte són precisament els palestins amb els quals negociem la pau seriosament. No hi ha cap motiu que ho justifiqui, no hi ha cap justificació i no veig el profit que podria suposar.
Però de tota manera, tot i que vostè i el president Abbas transmeten una química especial i que vostè ha dit repetidament que van establir una bona relació, sobre el terreny l'Autoritat Nacional Palestina té la sensació que Israel no actua de manera que Abu Mazen en pugui sortir realment enfortit. Les negociacions, diuen, no avancen gaire...
Hi ha negociacions serioses. Dir que ja hem arribat a acords i enteniments en tots els punts seria fals. Des de fa 80 anys que hi lluitem. ¿Es pensava, potser, que en mig any es resoldrien tots els problemes? S'ha avançat en el tema territorial, en el debat dels refugiats, dels reajustaments en tema de seguretat. Vam acordar d'entrada que el tema de Jerusalem es deixaria per al final i no serà tractat ara. Ja els ho vaig dir: "¿Voleu començar amb una explosió? Si comencem tractant el tema de Jerusalem, esclatarà tot".

¿Encara creu que d'aquí a finals d'any –tal com es va plantejar en la conferència d'Annapolis, el novembre del 2007– existeix la possibilitat d'arribar a un acord?
Crec que sí. Espero que sigui així.
Què és exactament el que pensa aconseguir? ¿Un comunicat, una declaració de principis general?
Espero que hi hagi un acord detallat sobre el caràcter i les fronteres de l'Estat palestí veí del d'Israel. Espero que sigui alguna cosa més que principis generals.
¿Creu que Abu Mazen és la persona adequada amb la qual es podrà arribar a un acord?
No conec ningú més adient que ell.
I si hi ha eleccions a Israel al setembre o l'octubre d'aquest any, ¿interferiran en les negociacions?
No ajudarà, però si hi ha una decisió democràtica del sistema polític israelià, això és el que succeirà.
Un dia després que vostè deixés clar que l'alto el foc amb Hamàs –conegut com a tahdia o calma– era fràgil i que potser també breu, el cap de Hamàs a la franja de Gaza, Ismail Haniyeh, va assenyalar que Hamàs no pot ni pensa aturar el contraban d'armes entre Gaza i Egipte. Què pot passar aleshores amb la tahdia?
En els acords als quals vam arribar amb Egipte –puntualitzo que ni negociem ni tenim contacte directe amb Hamàs– respecte a les condicions que s'han de donar sobre el terreny perquè no actuem militarment hi ha impedir el contraban d'armes com a element central. Si queda clar que se segueix amb el contraban, es viola l'acord i som lliures d'actuar.

No hi ha gaire esperança que això sigui realment la fi de la violència, no?
D'esperances n'hi ha. Però d'aquí que es concreti... no ho sé, haurem d'esperar.
¿Creu que Egipte té capacitat per aturar el contraban d'armes?
Crec que sí.
Té la voluntat de fer-ho?
Crec que no en té prou. En té, però en necessita més.
Anirà a Egipte i, segons va dir, plantejarà també allà el tema de Gilad Shalit, el soldat israelià segrestat des de fa gairebé dos anys. Per què no va incloure el seu alliberament en aquest acord de la tahdia amb Hamàs?
Sí que s'hi va incloure, però la seva implementació no és simultània amb l'inici de l'activitat en tot el que fa a la calma sobre el terreny.
¿No creu que hi ha el risc que el tema de les negociacions per l'alliberament de Gilad Shalit s'allargui massa i finalment no arribi a Israel amb vida?
Evidentment hi ha aquest risc, però espero que no passi. Farem tot el possible perquè això no passi.
Com estan les negociacions amb el moviment libanès proiranià Hezbol·lah per recuperar els soldats israelians Ehud Goldwasser i Eldad Regev, als quals retenen des de fa dos anys?
Les negociacions no s'han aturat ni acabat. No són directament amb Hezbol·lah, sinó amb un enviat especial nomenat pel secretari general de les Nacions Unides.
¿Creu que els soldats que estan en mans de Hezbol·lah encara són vius?
No l'hi podria dir. No ho sé. Només sé que desitjo amb tot el meu cor que Udi, Eldad i Gilad tornin a casa sans i estalvis.

dijous, 15 de maig del 2008

"Atacar civils israelians no ajuda a posar fi a l'ocupació"

Entrevista: RIAD AL-MALKI, ministre d'Exteriors de l'Autoritat Nacional Palestina. Publicada al diari Avui 15/05/08
Riad al-Malki, de 53 anys, sap que s'enfronta amb un gran desafiament però confia que les coses milloraran. Com a cap de la diplomàcia del govern de Salam Fayyad, sota la presidència de Mahmud Abbas, sap que el final de les dificultats del seu poble està lluny. Però quan analitza la situació de les negociacions de pau amb Israel i els canvis palpables sobre el terreny, el seu resum és positiu.
¿S'han aconseguit èxits en els contactes entre l'Autoritat Nacional Palestina i Israel?
Tots els èxits aconseguits a Cisjordània a nivell de seguretat s'han obtingut a través de la relació entre el primer ministre palestí, Salam Fayyad, i el ministre de Defensa israelià, Ehud Barak. Per exemple, tenim l'entrada de policies a Nabulus, a Jenín, l'obertura de 20 centres de policies en àrea B a Cisjordània, l'entrenament de 500 membres de la policia a Jordània i ara 500 més. També hi ha la reconstrucció de presons i centres de seguretat en diferents ciutats de Cisjordània.
¿Això incideix en la vida diària de la població palestina perquè s'adoni que passa alguna cosa?
Es clar. Un ho pot veure clarament al carrer. La gent, si l'hi preguntes, t'ho dirà, per exemple a Nabulus. Allà el canvi és molt radical. Abans hi havia una situació en la qual no existia seguretat, llei, res, però ara tot està ben controlat. Els únics que porten armes són els que pertanyen a la policia i ningú més. No hi ha civils amb armes. No es pot. Es respecta la llei, es treballa i hi ha més satisfacció. Les botigues estan obertes fins tard i la gent treballa ara amb més seguretat. Es diu el mateix de Jenín, el lloc del qual sempre es deia que era un indret sense llei. El primer ministre hi va ser fa pocs dies i va quedar sorprès del canvi positiu que hi va notar.
El procés es veu sobre el terreny...
El canvi es veu a Jenín, Nabulus, Tulkarem, Qalqília, Ram Al·lah. Ara treballem a Betlem i volem fer-ho a Hebron. Si aconseguim arribar a Hebron, podrem dir que hem recuperat tot Cisjordània. Això és molt important, és part del pla de seguretat palestí, que representa l'interès nacional palestí abans que cap altre.
Amb això vostè vol aclarir que no està servint l'interès d'Israel...
Aquesta tasca és per satisfer el nostre interès nacional palestí de seguretat i no solament per servir l'interès de seguretat d'un altre. Això coincideix amb l'interès de seguretat israelià, però ho fem per a nosaltres mateixos. Amb Israel podem competir en tot però en seguretat hem de cooperar i coordinar-nos.
Quina opinió li mereixen els llançaments de coets des de la franja de Gaza contra Israel?Nosaltres estem en contra de matar, tant si són civils palestins com si són civils israelians. Sempre hem dit que estem en contra del llançament de coets per part de Hamàs i altres faccions [radicals palestines] contra el sud d'Israel, contra població civil israeliana. Estem totalment en contra, ho condemnem i pensem que això no ajuda gens a poder acabar amb l'ocupació i arribar a un acord de pau amb Israel en el marc del qual es pugui establir un Estat palestí independent, al costat de l'Estat israelià, els dos vivint en pau i seguretat. Aquesta és la nostra meta: establir un Estat palestí al costat d'Israel, en pau i seguretat.
¿L'Autoritat Nacional Palestina ha perdut Gaza?
No, encara no.
¿Pensen tornar a parlar amb Hamàs?
No, no tenim intenció de fer-ho si no és que Hamàs torna el que ens ha pres i no li pertany i reconeix totes les nostres obligacions com a Autoritat Nacional Palestina amb Israel i el món exterior. Si no és així, no hi haurà diàleg amb Hamàs. Encara no hem perdut Gaza i estem treballant per recuperar-la. No hem perdut les esperances d'aconseguir-ho d'aquí a poc temps.

divendres, 12 d’octubre del 2007

"Israel no cedirà en res si no és a canvi de pau"

Entrevista a MEIT SHITRIT, ministre d'Interior d'Israel. Publicada al diari Avui 12/10/07

E l ministre d’Interior israelià, Meir Shitrit, membre del Kadima –copartidari del primer ministre Ehud Olmert– era considerat en el passat una de les figures més moderades (colom) del partit Likud. En aquesta entrevista amb l’AVUI, Shitrit es mostra convençut que la pau és possible, però considera que les coses han de canviar molt a la banda palestina abans que s’aconsegueixi

Israel i els palestins aniran a una conferència de pau als EUA el novembre vinent. ¿Creu que, aquest cop, hi ha alguna cosa més profunda que pot conduir cap a un avenç concret en la recerca de la pau?
No li puc dir res perquè, per ara, el primer ministre no ha presentat cap pla, ni a la Knesset (Parlament israelià) ni al grup parlamentari del seu partit. Per ara només hi ha converses i comentaris. Tant de bo d’això en sortís realment un procés de pau, però jo no tinc expectatives que de la conferència dels Estats Units en surti un acord.
Per què ho pensa així?
Perquè el punt inicial encara presenta grans abismes entre les posicions de les dues parts. Els palestins volen parlar d’essència; Israel prefereix una cosa més general. Em sembla que estem molt lluny d’arribar a un acord. No crec que en la situació actual, la conferència pugui assolir la pau.
Si fracassa la conferència, ¿tem una nova Intifada?
No em sembla que hi hagi motius per a això. Se seguirà parlant. Per ara, el problema pel que fa a la pau no està de la banda israeliana. La banda palestina no aconsegueix complir les coses que ja han estat pactades. Principalment, pel que fa a la fi del terrorisme contra Israel. No ho fan. No s’imposa a l’Autoritat Palestina ni l’ordre ni l’imperi de la llei. Han de crear una situació en què tinguin la responsabilitat necessària per poder tenir un Estat. La veritat és que encara no veig que estiguin en aquest punt i no veig com ho aconseguiran. És un problema.
Per això vostè havia suggerit alternatives de negociació. És així?
Així és. Jo vaig proposar fa temps que les negociacions siguin amb la Lliga Àrab, no amb els palestins. Crec que la millor cosa és donar suport a la iniciativa saudita, portar a terme negociacions partint d’aquesta proposta per assolir la normalització i acords de pau amb tots els àrabs, no només amb els palestins.
Per què considera que aquesta opció és millor? ¿No confia en el president palestí, Mahmud Abbas [Abu Mazen]?
No és qüestió de confiança. La pregunta és quina és la seva capacitat de complir les seves obligacions. Encara no ho veig. Desitjo que això canviï. Crec que ell, realment, vol la pau.
¿I té sentit anar a una conferència internacional quan Gaza, tan cardinal per als palestins, està sota el control de Hamàs?
Esclar que té sentit. No parlem amb Cisjordània? Si en algun moment Cisjordània arriba a estar com Gaza ara, serà una altra cosa. Però no és la situació que hi ha actualment.
Vostè veu el final a tot això? ¿Algun dia Israel podrà deixar de preocupar-se per la seguretat?
Li diré que jo sóc optimista. Però en aquests moments el canal de comunicació amb els palestins porta cap a l’estancament. Crec que la pau és possible. Si no ho cregués, no donaria suport al procés. Però perquè tot això tingui èxit, les negociacions s’han de fer d’una altra forma, sense intermediaris. Directament, entre nosaltres i els palestins. Nosaltres hem de resoldre-ho.
¿S’anima a endevinar quan hi haurà un Estat palestí?
És difícil saber-ho.
¿Pensa que l’existència d’un Estat palestí serà garantia de pau?
No hi haurà un Estat palestí si el seu resultat no és la pau. Això és clar. Israel no ha de renunciar ni a un centímetre si no és a canvi de pau. Israel està disposat a fer concessions de gran abast però només a canvi de pau. Si no, no donarem ni un centímetre.
Però les concessions arribaran a canvi de promeses de pau. Després es veu si aquestes es concreten o no. Miri què va passar a la franja de Gaza després de la retirada israeliana. Què en pensa?
Les concessions d’Israel seran a canvi d’un acord de pau, no d’una promesa de pau. A Gaza no hi va haver un acord i això va ser un error. Hi ha d’haver un acord internacional pel qual ningú pugui adduir que no va firmar-lo. Això és el que cal garantir.

dimecres, 31 de gener del 2007

Raleb Majadele: Com a araboisraelià, veig el meu país en conflicte amb el meu poble

Diputat laborista de 53 anys i des de fa més de dos anys cap d'una de les comissions més importants del Parlament d'Israel, Raleb Majadele es va convertir el 28 de gener en el primer ministre àrab (i musulmà) en la història de l'Estat hebreu. En una entrevista amb l'AVUI, analitza els reptes que l'esperen.

Com està? ¿Ja s'ha acostumat que li diguin senyor ministre?
Em sento molt bé. Ens ha correspost un gran honor amb la decisió històrica del líder del Partit Laborista, Amir Peretz, i de la direcció del partit, que em van convertir en el primer ministre àrab en la història de l'Estat d'Israel. No és una missió fàcil. Això ho sé. Amb tot, espero i confio que aconseguiré complir-la dignament. Ara al govern d'Israel té molts problemes per afrontar... Així és. Aquí hi ha problemes acumulats durant molts anys. La situació de la població àrab no és bona. El 50% de la població àrab està per sota del llindar de la pobresa, hi ha un gran índex de desocupació i hem de fer front a tot això. Com a govern, hem de destinar més pressupost per corregir les diferències existents, de manera que aspirem a aconseguir igualtat entre la població jueva i l'àrab.
¿Pensa ocupar-se també de la temàtica israeliano-palestina?
Així és. Vull promoure processos de negociació que facin possible el diàleg entre nosaltres i els palestins, creant una atmosfera que garanteixi que arribem a la pau. Aquesta és l'única opció amb la qual ens podem enfrontar després de sis guerres en què no vam aconseguir més que patiment, mort i seriosos danys econòmics i socials. I l'única opció avui, per al bé del poble palestí i de l'israelià, és crear un Estat palestí al costat de l'Estat d'Israel.
S'acostuma a dir que els araboisraelians poden ser un pont cap a la pau perquè són part de les dues parts en conflicte. Però, quina és la seva identitat central? Israeliana o palestina?
Sens dubte és molt complexa una situació en la qual per una banda la població àrab del país és ciutadana de l'Estat d'Israel i, per altra, part del poble palestí. No conec una situació semblant en un altre lloc. Veig una situació en què el meu país està en conflicte amb el meu poble. La població àrab d'Israel sent i pensa que ho ha de fer tot perquè el seu país, l'Estat d'Israel, i el seu poble, els palestins, els àrabs, concretin la via del diàleg, la negociació, les concessions, per tal d'arribar a una pau justa i duradora.
I quan es creï un Estat palestí, què pensen fer els araboisraelians? No sembla que estinguin gaire disposats a traslladar-s'hi...
Nosaltres volem que es creï un Estat palestí al costat de l'Estat d'Israel i que hi hagi pau entre Israel i aquest Estat. Però nosaltres vam néixer aquí, vivim aquí i seguirem sent ciutadans de l'Estat d'Israel. La solució de l'Estat palestí és per als palestins. No és una resposta per als ciutadans àrabs d'Israel.
És una qüestió d'ubicació?
No és només una qüestió d'ubicació. És un tema de mentalitat, de tradició, de forma de vida. La nostra forma de vida és diferent de la forma de vida dels palestins de Nabulus (Cisjordània), per exemple. Per això, per sobre de qualsevol cosa, estem aquí en la nostra terra i no hem de passar-nos a una altra, per concretar els nostres drets a una vida bona i digna. Estic segur que també avui l'enorme majoria de la població araboisraeliana, al costat de les seves crítiques per anys de desigualtat en pressupostos i possibilitats de treball, voldrà quedar-se aquí i lluitar per viure junts dins l'Estat d'Israel.
A què es refereix quan parla d'una forma de vida diferent a Israel i a Nabulus?
Hi ha diferències grans, en el nivell econòmic i social, en la mentalitat. És veritat que som un mateix poble, però hem viscut en societats diferents. Aquí hi ha una altra llibertat, hi ha democràcia, una altra forma de vida i de comportament social. Estic convençut que el ciutadà araboisraelià seguirà preferint, quan s'estableixi un Estat palestí, quedar-se aquí.