Per què s'ataca Gaza?

Article publicat a La Vanguardia, pel periodista Moshé Yanai 

Hi ha un gran desconcert al món sobre l'última ofensiva israeliana contra les instal·lacions militars d'Hamás a Gaza. No són pocs els que es pregunten la raó d'aquest atac massiu. No ocorre el mateix a Israel. En aquest país democràtic on, en contrast amb el que succeeix a l'altre bàndol, cada un pot expressar el que pensa, hi ha un consens general: no hi havia cap altre remei. Se'ls havia advertit una i altra vegada. "Esteu jugant amb foc", se'ls va dir clarament. La ministra de Relacions Exteriors fins i tot va viatjar l'altre dia al Caire per reiterar el President Mubarak la gravetat de la situació creada. "Israel no pot continuar tolerant els incessants atacs de l'Hamás de Gaza. Estan fent impossible la vida de la població civil a la regió adjacent a aquesta zona", va expressar la candidata a la Presidència del Govern al dirigent egipci.

L'israelià comú i corrent aprova la decisió del seu Govern: la situació era intolerable, i s'imposava obrar amb mà forta, per molt lamentable que això fos. Altrament podria deteriorar-se i no se sap on s'hagués pogut arribar. Sens dubte, ningú no ha ballat als carrers de Tel Aviv, ni ha repartit llaminadures en escoltar l'elevat saldo de víctimes d'aquests atacs, en especial de civils que sempre són inevitables. Aquesta manera de procedir és molt comuna en l'altre costat, però mai no ha succeït aquí. No es diu en va; existeixen proves feacientes de què així sol ser.

És més, aquest israelià veterà de tantes conteses s'ha sentit un punt alleugerit perquè la mesura ja es feia esperar, i alhora ho ha lamentat perquè hagués preferit que l'altre costat entrés en raons. Quan impera la immòbil norma que les disputes es resolen per la força, com bé ho han demostrat els àrabs, no hi ha cap altre remei que contestar de la mateixa manera. Els cínics diuen senzillament que aquesta és la llei de l'Orient Mitjà. Sembla que ningú ni res no pot convèncer-los que en obrar així, sortiran perdent en última instància. Hi ha els qui pensaran que la reacció ha estat desmesurada. No és equitativa, podran dir. Però cal tenir en compte un petit detall: és aquí on els dirigents d'Hamás s'han equivocat. Donen unes esgarrapades aquí i allà per reptar a Israel; esperen que aquest país realitzi un petit operatiu a tall de represàlia. Però després de llepar-se les seves ferides, torna a les andanades com si aquí no hagués passat res. Ja són vuit anys d'aquest joc de dóna'm i pren. En general, precisament per ser el més fort, la norma d'Israel ha estat la contenció. No respondre a aquestes provocacions inacabables i doloroses. Pensem que amb la desconnexió de fa un parell d'anys, una dolorosa decisió que va angoixar tot el país i el va dividir en dos sectors, els àrabs comprenguessin que Israel estava disposat (i encara ho està) a concertar la pau. Ens equivoquem: la direcció d'Hamas ho va interpretar com una retirada forçada, com un signe de debilitat. I aquí resideix el seu gran error.
Puc afirmar amb absoluta seguretat que Israel desitja sincerament concertar un acord amb els palestins. Per a això està disposat a fer moltes i concessions molt penoses. Però el que no pot tolerar és que al costat d'aquest país hi hagi una regió on ni tan sols no es pensa en aquesta possibilitat: tot el que es diu, fa i es trama està encaminat a aconseguir la seva desaparició. Pel tant, en absència de la menor predisposició a trobar una solució al conflicte, i per molt que es lamenti, reben semblant ofensiva militar.

Moshé Yanai 28/12/08

"Que deixin de disparar des de Gaza i obrirem la frontera"

El president d'Israel, Shimon Peres, de 85 anys, va rebre ahir l'AVUI al seu despatx pocs dies després de l'onada d'atemptats a Bombai, la capital financera de l'Índia. El perill que suposen els atacs, diu Peres, afecta tot el món.

Quin futur li espera al món lliure, que lluita contra el terrorisme internacional que ara ha atacat l'Índia?
Si el món no comprèn les dimensions del perill, en serà una víctima. El perill és global, no té fronteres, no té moral, és assassí, il·lògic i es considera sant, creu que això li dóna dret a assassinar qui vulgui. No hi ha un país sense hotels, hospitals, escoles, i està clar que no es pot protegir tothom. El que s'ha de fer és impedir que aquesta gent existeixi.

Què s'ha de fer, aleshores?
Ens hem de defensar. I si llancen un atac total al món, la defensa ha de ser total, per protegir-se d'aquesta minoria. Per ara, no s'està formant encara una coalició internacional. Més centenars de persones pagaran el preu dels dubtes i les mitges tintes amb què s'actua en aquest sentit.

Israel té el seu desafiament a prop pel que fa al terrorisme. ¿S'ha de descartar la possibilitat de tornar a prendre la franja de Gaza, governada per Hamàs, per aturar el llançament de projectils des d'allà cap a Israel?
Això no ha de ser tema de debat públic. No vam sortir de Gaza per tornar-hi, però tampoc no en vam sortir perquè ens continuïn disparant. O sigui, mantenim el principi de no tornar a Gaza, però també el d'autodefensa.

Alguns diuen que no hem estat mai més a prop de la pau i altres es pregunten de què parlen els primers...
Les negociacions amb els palestins avancen i, per tant, el pessimisme no em sembla apropiat. Esclar que el tema és complicat, la terra és molt petita, el passat molt complex. Però és difícil, no impossible.

Si s'arriba a una solució i es crea un Estat palestí, serà viable? Hi ha nombrosos assentaments sobre el terreny que compliquen la continuïtat territorial de l'Estat palestí...
Hi ha una solució als assentaments. Podem dir que s'ha arribat més o menys a una entesa segons la qual concentrarem els assentaments en dos o tres blocs i compensarem els palestins amb altres terres.

¿Creu Hamàs quan diu que està disposat a acceptar un Estat palestí a les fronteres del 1967?
No hi està disposat. El que diu és que si retrocedim a les fronteres del 1967 farà un alto el foc durant diversos anys. Per una treva ningú els ho donarà tot. Hi ha diferències entre la pau i l'alto el foc.

Sigui com sigui, col·loquen Israel en una situació difícil, ja que disparen des de Gaza. Israel reacciona tancant automàticament els passos fronterers i per això el condemnen. ¿Se sent còmode amb aquesta situació?
No m'hi sento còmode, però no hem trobat una altra manera d'actuar. ¿Es queixen que els tanquem els passos fronterers? Que deixin de disparar i aleshores es reobriran.

L'ONU sosté que el tancament és un càstig col·lectiu que Israel imposa a la població palestina de Gaza.

Què proposa aleshores? El fet que ens disparin des de Gaza també és un càstig col·lectiu. Quan llancen projectils sobre Sderot, què és això? Un càstig individual?

¿No hi veu un problema moral, en el tancament dels passos de Gaza?
Sí. Jo preferiria que no passés. Però no som nosaltres els que tanquem els passos, són ells els que els tanquen en disparar coets.

Quina és l'essència del perill d'Iran?
Si Suïssa tingués una bomba atòmica, algú tindria por? No. Però si la té Mahmud Ahmadinejad [el president iranià], tothom té por. És una persona inestable, mig embogida per l'odi, un perill públic. El món estarà en perill, no només Israel. Pensar que algú pot venir amb una valisa nuclear al centre d'una ciutat i amenaçar i extorsionar és terrible. I qui ha dit que triaran Israel? Ja hem vist que aquesta gent ataca l'Índia, Londres, Espanya.

Israel ho frenarà?
Quan és necessari, Israel sap ser modest. Israel no dirigeix el món. El problema no és israelià, així com no va ser israelià el que va passar a Madrid ni ara l'atemptat de Bombai. Tampoc els fets de Txetxènia ni els de l'Afganistan, ni els de l'Iraq...

Un altre desafiament per a Israel és la situació a Judea i Samària, els termes bíblics per designar Cisjordània, on un nucli de línia dura dels habitants dels assentaments diu que no permetran que els evacuïn. Com resoldrà Israel aquest problema?
Podem parlar de compromisos territorials, no de compromisos o mitges tintes pel que fa a la democràcia. Si no es respecten les decisions de la majoria, el poble queda dividit. El poble no permetrà que cap grup d'aquest tipus el divideixi.

Però es parla molt en aquest sentit i en la pràctica no es fa res, gairebé no s'evacuen els assentaments il·legals que hi ha...
Aquesta gent no controla el país, ho fem nosaltres. La majoria controla l'Estat. Vam dir que no hi hauria més assentaments i no n'hi ha. Vam dir que serien evacuats els petits assentaments il·legals i s'intenta fer...

Però, segons diversos informes, la construcció als assentaments s'ha multiplicat...
Aquí hi ha certa confusió. No és el mateix construir per respondre al creixement vegetatiu als assentaments que construir-ne de nous. Si hi neixen nens, es construeixen escoles bressol. Però no hi ha nous assentaments.

Entrevista publicada al diari Avui 1/12/2008