Raleb Majadele: Com a araboisraelià, veig el meu país en conflicte amb el meu poble

Diputat laborista de 53 anys i des de fa més de dos anys cap d'una de les comissions més importants del Parlament d'Israel, Raleb Majadele es va convertir el 28 de gener en el primer ministre àrab (i musulmà) en la història de l'Estat hebreu. En una entrevista amb l'AVUI, analitza els reptes que l'esperen.

Com està? ¿Ja s'ha acostumat que li diguin senyor ministre?

Em sento molt bé. Ens ha correspost un gran honor amb la decisió històrica del líder del Partit Laborista, Amir Peretz, i de la direcció del partit, que em van convertir en el primer ministre àrab en la història de l'Estat d'Israel. No és una missió fàcil. Això ho sé. Amb tot, espero i confio que aconseguiré complir-la dignament. Ara al govern d'Israel té molts problemes per afrontar... Així és. Aquí hi ha problemes acumulats durant molts anys. La situació de la població àrab no és bona. El 50% de la població àrab està per sota del llindar de la pobresa, hi ha un gran índex de desocupació i hem de fer front a tot això. Com a govern, hem de destinar més pressupost per corregir les diferències existents, de manera que aspirem a aconseguir igualtat entre la població jueva i l'àrab.

¿Pensa ocupar-se també de la temàtica israeliano-palestina?

Així és. Vull promoure processos de negociació que facin possible el diàleg entre nosaltres i els palestins, creant una atmosfera que garanteixi que arribem a la pau. Aquesta és l'única opció amb la qual ens podem enfrontar després de sis guerres en què no vam aconseguir més que patiment, mort i seriosos danys econòmics i socials. I l'única opció avui, per al bé del poble palestí i de l'israelià, és crear un Estat palestí al costat de l'Estat d'Israel.

S'acostuma a dir que els araboisraelians poden ser un pont cap a la pau perquè són part de les dues parts en conflicte. Però, quina és la seva identitat central? Israeliana o palestina?

Sens dubte és molt complexa una situació en la qual per una banda la població àrab del país és ciutadana de l'Estat d'Israel i, per altra, part del poble palestí. No conec una situació semblant en un altre lloc. Veig una situació en què el meu país està en conflicte amb el meu poble. La població àrab d'Israel sent i pensa que ho ha de fer tot perquè el seu país, l'Estat d'Israel, i el seu poble, els palestins, els àrabs, concretin la via del diàleg, la negociació, les concessions, per tal d'arribar a una pau justa i duradora.

I quan es creï un Estat palestí, què pensen fer els araboisraelians? No sembla que estinguin gaire disposats a traslladar-s'hi...

Nosaltres volem que es creï un Estat palestí al costat de l'Estat d'Israel i que hi hagi pau entre Israel i aquest Estat. Però nosaltres vam néixer aquí, vivim aquí i seguirem sent ciutadans de l'Estat d'Israel. La solució de l'Estat palestí és per als palestins. No és una resposta per als ciutadans àrabs d'Israel.

És una qüestió d'ubicació?

No és només una qüestió d'ubicació. És un tema de mentalitat, de tradició, de forma de vida. La nostra forma de vida és diferent de la forma de vida dels palestins de Nabulus (Cisjordània), per exemple. Per això, per sobre de qualsevol cosa, estem aquí en la nostra terra i no hem de passar-nos a una altra, per concretar els nostres drets a una vida bona i digna. Estic segur que també avui l'enorme majoria de la població araboisraeliana, al costat de les seves crítiques per anys de desigualtat en pressupostos i possibilitats de treball, voldrà quedar-se aquí i lluitar per viure junts dins l'Estat d'Israel.

A què es refereix quan parla d'una forma de vida diferent a Israel i a Nabulus?

Hi ha diferències grans, en el nivell econòmic i social, en la mentalitat. És veritat que som un mateix poble, però hem viscut en societats diferents. Aquí hi ha una altra llibertat, hi ha democràcia, una altra forma de vida i de comportament social. Estic convençut que el ciutadà araboisraelià seguirà preferint, quan s'estableixi un Estat palestí, quedar-se aquí.

El Full de Ruta, ni mort ni enterrat

Article de VÍCTOR Harel publicat a El Periodico 21/01/07

Nombrosos participants en la Conferència Madrid+15, celebrada recentment a la capital espanyola per abordar el conflicte del Pròxim Orient, van criticar durament el Full de Ruta, al qual van dedicar epítets com "caduc", "desbordat pel temps" i "inservible", entre altres. En realitat li estaven estenent un certificat de defunció. Javier Solana va sortir en justa defensa seva, manifestant que "tots els components necessaris per obtenir la pau estable a la regió estan inclosos al Full de Ruta".L'anunciada mort, doncs, del Full de Ruta, era prematura, i els que tant desitgen anar al seu enterrament s'hauran d'esperar. El Full de Ruta continua vigent i vàlid, o, en paraules de Condoleezza Rice, en declaracions efectuades a Ramal.la el 14 de gener passat, és "reconegut internacionalment com la guia per obtenir una solució basada en els dos estats: el d'Israel i el palestí".

AQUELLS QUE proposen reinventar el procés de pau, que busquen incessantment --i innecessàriament-- noves fórmules globals, que miren de reorientar el procés cap a una solució regional "comprensiva" (incloent-hi Síria --i hi ha fins i tot els que diuen que l'Iran i l'Iraq també--) semblarien ser poc sensibles a la dinàmica negativa respecte a Israel que es desenvolupa en aquests marcs internacionals. En general, en aquests fòrums hi sol predominar el mínim comú denominador, que és la injusta crítica a l'Estat hebreu.Tant la pau amb Egipte (1979) com la pau amb Jordània (1994) es van aconseguir a tra- vés de negociacions directes, bilaterals, amb un component trilateral, comptant amb els "bons serveis" dels Estats Units, que tenen la confiança de les parts i exerceixen la necessària influència sobre els actors principals.La redacció del Full de Ruta i la seva consegüent aprovació van implicar una àrdua tasca diplomà- tica que va cristal.litzar el desembre de l'any 2002, després de la proposta del president dels EUA George Bush, plantejada el juny del mateix any, de "la visió dels dos estats" --Israel i Palestina.A l'analitzar el Full de Ruta, i abans d'anar a la seva vetlla, és imprescindible compenetrar-se amb els principis de gradualitat, progressivitat i mecanismes de verificació que el regeixen, a més a més de proporcionar l'adequat horitzó polític a les legítimes aspiracions palestines. El mateix títol d'aquest document fonamental ho diu gairebé tot: Full de Ruta basada en el compliment recíproc ("performance-based" en l'original anglès) per a una solució permanent de dos estats del conflicte israelià-palestí".

TRES FASES queden clarament delineades al Full de Ruta. I en totes tres, el mecanisme de compliment recíproc es constitueix en vàlvula de verificació. Tots els compromisos i concessions contrets per les parts han de ser complerts gradualment, fase per fase: sense dreceres ni desviaments.Un dels requisits fonamentals d'aquesta primera fase el trobem al subcapítol de Seguretat: "Els palestins declaren posar fi a la violència i al terrorisme i assumeixen que realitzaran els màxims esforços sobre el terreny per aturar, evitar i contenir individus i grups que executen i planegen actes violents contra israelians, onsevulga que sigui".

HI HA també, per descomptat, tota una sèrie d'obligacions que Israel ha d'assumir en directa referència als assentaments, al retrocés de tropes, als aspectes humanitaris i econòmics de la societat palestina.El nostre compromís amb el Full de Ruta és ferm i ineludible, i així ha estat reiterat pel primer ministre Ehud Olmert al declarar que "el Full de Ruta serà la base del procés de pau, sense que hi hagi cap substitut a aquest per a les negociacions bilaterals amb els palestins" (Jerusalem, 15 de gener del 2007).¿Difícil? Sí. ¿Impossible? ¡No!

NO HI HA ALFull de Ruta fórmules màgiques ni solucions instantànies ni plans minuciosament detallats, però sí que s'estableixen els mecanismes adequats (incloent-hi una Conferència Internacional, encara que en la fase tercera --i final-- de les negociacions bilaterals) per avançar en el tortuós conflicte.Si s'arribés a formar un Govern de coalició palestí en el qual Hamàs acceptés les tres condicions sine qua non imposades per la comunitat internacional (reconèixer l'Estat d'Israel, renunciar al terrorisme i acceptar els acords firmats entre l'Autoritat Palestina i Israel), podríem retornar a la via del diàleg, començar a recórrer junts la ruta assenyalada, fins a arribar a la seva frase final, que diu així: "(...) realitzar la visió de dos estats, el d'Israel i el de Palestina, vivint un al costat de l'altre en pau i seguretat".

Victor Harel Ambaixador d'Israel a Espanya