One Million Voices: la societat civil israeliana i palestina es mou per la pau

Aconseguir la pau entre Israel i Palestina és un objectiu molt ambiciós, quasi un desafiament, però no espanta els membres de OneVoice, un moviment de la societat civil israelo-palestina que s'ha proposat de reeixir-hi. La campanya, que ja té el suport de mig milió de ciutadans de tots dos països, vol fer avinent als caps polítics que, a l'hora de negociar, sàpiguen que hi ha una gran massa ciutadana que és favorable a la pau.
La fita que s'han proposat no és qualsevol cosa: aconseguir, d'aquí a un any, un pacte que inclogui la formació d'un estat palestí que convisqui en pau amb Israel. OneMillion Voices for Peace té el suport de deu mil activistes internacionals i de personalitats de la cultura i de la política, com ara Klaus Schwab, fundador del Fòrum Econòmic Internacional, Mary Robinson, ex-presidenta d'Irlanda, i Stuart Eizenstat, ex-secretari d'Estat dels EUA. Les signatures de suport aconseguides es lliuraran als representants del Parlament Palestí i de la Knèsset, el parlament israelià, d'aquí a pocs dies.

"Israel no cedirà en res si no és a canvi de pau"

Entrevista a MEIT SHITRIT, ministre d'Interior d'Israel. Publicada al diari Avui 12/10/07

E l ministre d’Interior israelià, Meir Shitrit, membre del Kadima –copartidari del primer ministre Ehud Olmert– era considerat en el passat una de les figures més moderades (colom) del partit Likud. En aquesta entrevista amb l’AVUI, Shitrit es mostra convençut que la pau és possible, però considera que les coses han de canviar molt a la banda palestina abans que s’aconsegueixi

Israel i els palestins aniran a una conferència de pau als EUA el novembre vinent. ¿Creu que, aquest cop, hi ha alguna cosa més profunda que pot conduir cap a un avenç concret en la recerca de la pau?

No li puc dir res perquè, per ara, el primer ministre no ha presentat cap pla, ni a la Knesset (Parlament israelià) ni al grup parlamentari del seu partit. Per ara només hi ha converses i comentaris. Tant de bo d’això en sortís realment un procés de pau, però jo no tinc expectatives que de la conferència dels Estats Units en surti un acord.

Per què ho pensa així?

Perquè el punt inicial encara presenta grans abismes entre les posicions de les dues parts. Els palestins volen parlar d’essència; Israel prefereix una cosa més general. Em sembla que estem molt lluny d’arribar a un acord. No crec que en la situació actual, la conferència pugui assolir la pau.

Si fracassa la conferència, ¿tem una nova Intifada?

No em sembla que hi hagi motius per a això. Se seguirà parlant. Per ara, el problema pel que fa a la pau no està de la banda israeliana. La banda palestina no aconsegueix complir les coses que ja han estat pactades. Principalment, pel que fa a la fi del terrorisme contra Israel. No ho fan. No s’imposa a l’Autoritat Palestina ni l’ordre ni l’imperi de la llei. Han de crear una situació en què tinguin la responsabilitat necessària per poder tenir un Estat. La veritat és que encara no veig que estiguin en aquest punt i no veig com ho aconseguiran. És un problema.

Per això vostè havia suggerit alternatives de negociació. És així?

Així és. Jo vaig proposar fa temps que les negociacions siguin amb la Lliga Àrab, no amb els palestins. Crec que la millor cosa és donar suport a la iniciativa saudita, portar a terme negociacions partint d’aquesta proposta per assolir la normalització i acords de pau amb tots els àrabs, no només amb els palestins.

Per què considera que aquesta opció és millor? ¿No confia en el president palestí, Mahmud Abbas [Abu Mazen]?

No és qüestió de confiança. La pregunta és quina és la seva capacitat de complir les seves obligacions. Encara no ho veig. Desitjo que això canviï. Crec que ell, realment, vol la pau.

¿I té sentit anar a una conferència internacional quan Gaza, tan cardinal per als palestins, està sota el control de Hamàs?

Esclar que té sentit. No parlem amb Cisjordània? Si en algun moment Cisjordània arriba a estar com Gaza ara, serà una altra cosa. Però no és la situació que hi ha actualment.

Vostè veu el final a tot això? ¿Algun dia Israel podrà deixar de preocupar-se per la seguretat?

Li diré que jo sóc optimista. Però en aquests moments el canal de comunicació amb els palestins porta cap a l’estancament. Crec que la pau és possible. Si no ho cregués, no donaria suport al procés. Però perquè tot això tingui èxit, les negociacions s’han de fer d’una altra forma, sense intermediaris. Directament, entre nosaltres i els palestins. Nosaltres hem de resoldre-ho.

¿S’anima a endevinar quan hi haurà un Estat palestí?

És difícil saber-ho.

¿Pensa que l’existència d’un Estat palestí serà garantia de pau?

No hi haurà un Estat palestí si el seu resultat no és la pau. Això és clar. Israel no ha de renunciar ni a un centímetre si no és a canvi de pau. Israel està disposat a fer concessions de gran abast però només a canvi de pau. Si no, no donarem ni un centímetre.

Però les concessions arribaran a canvi de promeses de pau. Després es veu si aquestes es concreten o no. Miri què va passar a la franja de Gaza després de la retirada israeliana. Què en pensa?

Les concessions d’Israel seran a canvi d’un acord de pau, no d’una promesa de pau. A Gaza no hi va haver un acord i això va ser un error. Hi ha d’haver un acord internacional pel qual ningú pugui adduir que no va firmar-lo. Això és el que cal garantir.