Article de VÍCTOR Harel publicat a El Periodico 21/01/07
Nombrosos participants en la Conferència Madrid+15, celebrada recentment a la capital espanyola per abordar el conflicte del Pròxim Orient, van criticar durament el Full de Ruta, al qual van dedicar epítets com "caduc", "desbordat pel temps" i "inservible", entre altres. En realitat li estaven estenent un certificat de defunció. Javier Solana va sortir en justa defensa seva, manifestant que "tots els components necessaris per obtenir la pau estable a la regió estan inclosos al Full de Ruta".L'anunciada mort, doncs, del Full de Ruta, era prematura, i els que tant desitgen anar al seu enterrament s'hauran d'esperar. El Full de Ruta continua vigent i vàlid, o, en paraules de Condoleezza Rice, en declaracions efectuades a Ramal.la el 14 de gener passat, és "reconegut internacionalment com la guia per obtenir una solució basada en els dos estats: el d'Israel i el palestí".
AQUELLS QUE proposen reinventar el procés de pau, que busquen incessantment --i innecessàriament-- noves fórmules globals, que miren de reorientar el procés cap a una solució regional "comprensiva" (incloent-hi Síria --i hi ha fins i tot els que diuen que l'Iran i l'Iraq també--) semblarien ser poc sensibles a la dinàmica negativa respecte a Israel que es desenvolupa en aquests marcs internacionals. En general, en aquests fòrums hi sol predominar el mínim comú denominador, que és la injusta crítica a l'Estat hebreu.Tant la pau amb Egipte (1979) com la pau amb Jordània (1994) es van aconseguir a tra- vés de negociacions directes, bilaterals, amb un component trilateral, comptant amb els "bons serveis" dels Estats Units, que tenen la confiança de les parts i exerceixen la necessària influència sobre els actors principals.La redacció del Full de Ruta i la seva consegüent aprovació van implicar una àrdua tasca diplomà- tica que va cristal.litzar el desembre de l'any 2002, després de la proposta del president dels EUA George Bush, plantejada el juny del mateix any, de "la visió dels dos estats" --Israel i Palestina.A l'analitzar el Full de Ruta, i abans d'anar a la seva vetlla, és imprescindible compenetrar-se amb els principis de gradualitat, progressivitat i mecanismes de verificació que el regeixen, a més a més de proporcionar l'adequat horitzó polític a les legítimes aspiracions palestines. El mateix títol d'aquest document fonamental ho diu gairebé tot: Full de Ruta basada en el compliment recíproc ("performance-based" en l'original anglès) per a una solució permanent de dos estats del conflicte israelià-palestí".
TRES FASES queden clarament delineades al Full de Ruta. I en totes tres, el mecanisme de compliment recíproc es constitueix en vàlvula de verificació. Tots els compromisos i concessions contrets per les parts han de ser complerts gradualment, fase per fase: sense dreceres ni desviaments.Un dels requisits fonamentals d'aquesta primera fase el trobem al subcapítol de Seguretat: "Els palestins declaren posar fi a la violència i al terrorisme i assumeixen que realitzaran els màxims esforços sobre el terreny per aturar, evitar i contenir individus i grups que executen i planegen actes violents contra israelians, onsevulga que sigui".
HI HA també, per descomptat, tota una sèrie d'obligacions que Israel ha d'assumir en directa referència als assentaments, al retrocés de tropes, als aspectes humanitaris i econòmics de la societat palestina.El nostre compromís amb el Full de Ruta és ferm i ineludible, i així ha estat reiterat pel primer ministre Ehud Olmert al declarar que "el Full de Ruta serà la base del procés de pau, sense que hi hagi cap substitut a aquest per a les negociacions bilaterals amb els palestins" (Jerusalem, 15 de gener del 2007).¿Difícil? Sí. ¿Impossible? ¡No!
NO HI HA ALFull de Ruta fórmules màgiques ni solucions instantànies ni plans minuciosament detallats, però sí que s'estableixen els mecanismes adequats (incloent-hi una Conferència Internacional, encara que en la fase tercera --i final-- de les negociacions bilaterals) per avançar en el tortuós conflicte.Si s'arribés a formar un Govern de coalició palestí en el qual Hamàs acceptés les tres condicions sine qua non imposades per la comunitat internacional (reconèixer l'Estat d'Israel, renunciar al terrorisme i acceptar els acords firmats entre l'Autoritat Palestina i Israel), podríem retornar a la via del diàleg, començar a recórrer junts la ruta assenyalada, fins a arribar a la seva frase final, que diu així: "(...) realitzar la visió de dos estats, el d'Israel i el de Palestina, vivint un al costat de l'altre en pau i seguretat".
Victor Harel Ambaixador d'Israel a Espanya
