Article publicat a La Vanguardia, pel periodista Moshé Yanai
Hi ha un gran desconcert al món sobre l'última ofensiva israeliana contra les instal·lacions militars d'Hamás a Gaza. No són pocs els que es pregunten la raó d'aquest atac massiu. No ocorre el mateix a Israel. En aquest país democràtic on, en contrast amb el que succeeix a l'altre bàndol, cada un pot expressar el que pensa, hi ha un consens general: no hi havia cap altre remei. Se'ls havia advertit una i altra vegada. "Esteu jugant amb foc", se'ls va dir clarament. La ministra de Relacions Exteriors fins i tot va viatjar l'altre dia al Caire per reiterar el President Mubarak la gravetat de la situació creada. "Israel no pot continuar tolerant els incessants atacs de l'Hamás de Gaza. Estan fent impossible la vida de la població civil a la regió adjacent a aquesta zona", va expressar la candidata a la Presidència del Govern al dirigent egipci.
L'israelià comú i corrent aprova la decisió del seu Govern: la situació era intolerable, i s'imposava obrar amb mà forta, per molt lamentable que això fos. Altrament podria deteriorar-se i no se sap on s'hagués pogut arribar. Sens dubte, ningú no ha ballat als carrers de Tel Aviv, ni ha repartit llaminadures en escoltar l'elevat saldo de víctimes d'aquests atacs, en especial de civils que sempre són inevitables. Aquesta manera de procedir és molt comuna en l'altre costat, però mai no ha succeït aquí. No es diu en va; existeixen proves feacientes de què així sol ser.
És més, aquest israelià veterà de tantes conteses s'ha sentit un punt alleugerit perquè la mesura ja es feia esperar, i alhora ho ha lamentat perquè hagués preferit que l'altre costat entrés en raons. Quan impera la immòbil norma que les disputes es resolen per la força, com bé ho han demostrat els àrabs, no hi ha cap altre remei que contestar de la mateixa manera. Els cínics diuen senzillament que aquesta és la llei de l'Orient Mitjà. Sembla que ningú ni res no pot convèncer-los que en obrar així, sortiran perdent en última instància. Hi ha els qui pensaran que la reacció ha estat desmesurada. No és equitativa, podran dir. Però cal tenir en compte un petit detall: és aquí on els dirigents d'Hamás s'han equivocat. Donen unes esgarrapades aquí i allà per reptar a Israel; esperen que aquest país realitzi un petit operatiu a tall de represàlia. Però després de llepar-se les seves ferides, torna a les andanades com si aquí no hagués passat res. Ja són vuit anys d'aquest joc de dóna'm i pren. En general, precisament per ser el més fort, la norma d'Israel ha estat la contenció. No respondre a aquestes provocacions inacabables i doloroses. Pensem que amb la desconnexió de fa un parell d'anys, una dolorosa decisió que va angoixar tot el país i el va dividir en dos sectors, els àrabs comprenguessin que Israel estava disposat (i encara ho està) a concertar la pau. Ens equivoquem: la direcció d'Hamas ho va interpretar com una retirada forçada, com un signe de debilitat. I aquí resideix el seu gran error.
Puc afirmar amb absoluta seguretat que Israel desitja sincerament concertar un acord amb els palestins. Per a això està disposat a fer moltes i concessions molt penoses. Però el que no pot tolerar és que al costat d'aquest país hi hagi una regió on ni tan sols no es pensa en aquesta possibilitat: tot el que es diu, fa i es trama està encaminat a aconseguir la seva desaparició. Pel tant, en absència de la menor predisposició a trobar una solució al conflicte, i per molt que es lamenti, reben semblant ofensiva militar.
Puc afirmar amb absoluta seguretat que Israel desitja sincerament concertar un acord amb els palestins. Per a això està disposat a fer moltes i concessions molt penoses. Però el que no pot tolerar és que al costat d'aquest país hi hagi una regió on ni tan sols no es pensa en aquesta possibilitat: tot el que es diu, fa i es trama està encaminat a aconseguir la seva desaparició. Pel tant, en absència de la menor predisposició a trobar una solució al conflicte, i per molt que es lamenti, reben semblant ofensiva militar.
Moshé Yanai 28/12/08
