(Extret del bloc bitsenbloc)
http://bits.quintanasegui.com/
Avui el diputat socialista per Granada Rafael Estrella ha escrit una entrada al seu bloc que he trobat mala de digerir. Estrella es demana perquè Israel està matant nens en aquesta campanya de bombardejos, com si matar nens fos l’objetiu d’Israel.
Primer de tot, ningú fa la guerra per plaer. Israel no està atancant Hizbollah — un para-estat islamista, que no només és un problema per a Israel sinó que també per al propi Líban que malda per arribar a la pau i la unitat — no per recuperar dos soldats, sinó perquè aquesta organització està decidida a esborrar Israel del mapa i perquè, amb la captura dels dos soldats, ha donat un senyal clar de que estava preparada per anar a la guerra. Hizbollah es sent forta, perquè té suports forts, i ja fa temps que ha preparat aquesta serie d’atacs a Israel. Algú pensa que es pot atacar un centre de control aeri militar israelià, enfonsar un vaixell militar i llançar coets contra una ciutat sense preparació? Això no s’improvisa, es prepara a fons.
És evident que Israel s’ha passat molts cops de la ratlla, però també és cert que els israelians pateixen una pressió diària molt forta, saben que tots els seus veïns els volen eliminar del mapa. No només això, sinó que també els ciutadans israelians que viuen prop de Gaza i del sud libanès han de dormir en refugis des de fa temps, per mor dels coets enemics. L’amenaça no és latent, és efectiva cada cop que algú llança un projectil cap a un poble.
Què diria el senyor Estrella si Espanya es ves obligada a bombardejar els seus veïns perquè tots ells la volen eliminar? Què pensaria aquest diputat si Granada rebés projectils enviats des del nord d’Africa? Diria que cal defensar-se, malgrat les dures conseqüències o, en canvi, feria demagògia de mala qualitat?
Amb la utilització dels nens Estrella ha fet demagògia de la fàcil, d’aquesta que permet guanyar suports incondicionals en una Europa que ha intentat eliminar els jueus més d’un cop — nosaltres vam ser els primers — i que ara es dedica a construir monuments per no oblidar l’holocaust, tasca fàcil, però que critica a Israel per defecte sense analitzar bé la situació. Malauradament, de vegades, no queda altra sortida que la guerra i, sí, en les guerres moren nens. Que no ho sabia això Estrella? I què dirà quan una bomba de Hizbollah mati nens israelians?
En els moments difícils, el darrer que necessitem és anàlisi de llautó. Necessitem una reflexió intensa sobre la sempre complexa i complicada situació. Necessitem crítica a Israel, si cal ben dura, però crítica de qualitat, i també necessitem que es digui amb veu ben alta que el programa teocràtic de Hizbollah o de Hamas és inacceptable. També cal que es digui clar i fort que Israel és una democràcia i que en les darreres eleccions es va formar una coalició liderada per Kadima i els laboristes, tots amb ganes d’aconseguir la pau. I també cal que es digui que el ministre de defensa d’Israel, l’home que dirigeix l’exèrcit en aquestes operacions, és un home que sempre ha lluitat per la pau.
No fer això és faltar a la veritat, és caure en una demagògia fàcil que pot tenir conseqüències delicades en una Europa que cada dia gira més la mirada en favor de teòcrates i dictadors enlloc de donar una mà a les seves antigues víctimes que intenten viure en democràcia en un mar d’hostilitat.
Malauradament el futur serà molt dur, els conflictes regionals no existeixen en un món globalitzat, i és molt probable que el foc s’escampi ràpid per l’Orient Mitjà. Ja fa temps que els falcons del Pentàgon han decidit bombardejar l’Iran, i també és cert que el president de la República islàmica juga amb el foc i, pel que sembla, no té cap por de cremar-se, la crisi nuclear ho demostra. Hi haurà guerra a la riba est de la Mediterrània, i en temps difícils, més val mantenir-se fred i analitzar la situació amb consciència que atreure nous lectors emprant la trista mort de nens libanesos que no en tenen cap culpa d’aquesta guerra. Aquests nens han mort per les bombes israelianes, però Hizbollah i els que el sostenen no en tenen menys culpa. Per favor, no els utilitzem.
http://bits.quintanasegui.com/
Avui el diputat socialista per Granada Rafael Estrella ha escrit una entrada al seu bloc que he trobat mala de digerir. Estrella es demana perquè Israel està matant nens en aquesta campanya de bombardejos, com si matar nens fos l’objetiu d’Israel.
Primer de tot, ningú fa la guerra per plaer. Israel no està atancant Hizbollah — un para-estat islamista, que no només és un problema per a Israel sinó que també per al propi Líban que malda per arribar a la pau i la unitat — no per recuperar dos soldats, sinó perquè aquesta organització està decidida a esborrar Israel del mapa i perquè, amb la captura dels dos soldats, ha donat un senyal clar de que estava preparada per anar a la guerra. Hizbollah es sent forta, perquè té suports forts, i ja fa temps que ha preparat aquesta serie d’atacs a Israel. Algú pensa que es pot atacar un centre de control aeri militar israelià, enfonsar un vaixell militar i llançar coets contra una ciutat sense preparació? Això no s’improvisa, es prepara a fons.
És evident que Israel s’ha passat molts cops de la ratlla, però també és cert que els israelians pateixen una pressió diària molt forta, saben que tots els seus veïns els volen eliminar del mapa. No només això, sinó que també els ciutadans israelians que viuen prop de Gaza i del sud libanès han de dormir en refugis des de fa temps, per mor dels coets enemics. L’amenaça no és latent, és efectiva cada cop que algú llança un projectil cap a un poble.
Què diria el senyor Estrella si Espanya es ves obligada a bombardejar els seus veïns perquè tots ells la volen eliminar? Què pensaria aquest diputat si Granada rebés projectils enviats des del nord d’Africa? Diria que cal defensar-se, malgrat les dures conseqüències o, en canvi, feria demagògia de mala qualitat?
Amb la utilització dels nens Estrella ha fet demagògia de la fàcil, d’aquesta que permet guanyar suports incondicionals en una Europa que ha intentat eliminar els jueus més d’un cop — nosaltres vam ser els primers — i que ara es dedica a construir monuments per no oblidar l’holocaust, tasca fàcil, però que critica a Israel per defecte sense analitzar bé la situació. Malauradament, de vegades, no queda altra sortida que la guerra i, sí, en les guerres moren nens. Que no ho sabia això Estrella? I què dirà quan una bomba de Hizbollah mati nens israelians?
En els moments difícils, el darrer que necessitem és anàlisi de llautó. Necessitem una reflexió intensa sobre la sempre complexa i complicada situació. Necessitem crítica a Israel, si cal ben dura, però crítica de qualitat, i també necessitem que es digui amb veu ben alta que el programa teocràtic de Hizbollah o de Hamas és inacceptable. També cal que es digui clar i fort que Israel és una democràcia i que en les darreres eleccions es va formar una coalició liderada per Kadima i els laboristes, tots amb ganes d’aconseguir la pau. I també cal que es digui que el ministre de defensa d’Israel, l’home que dirigeix l’exèrcit en aquestes operacions, és un home que sempre ha lluitat per la pau.
No fer això és faltar a la veritat, és caure en una demagògia fàcil que pot tenir conseqüències delicades en una Europa que cada dia gira més la mirada en favor de teòcrates i dictadors enlloc de donar una mà a les seves antigues víctimes que intenten viure en democràcia en un mar d’hostilitat.
Malauradament el futur serà molt dur, els conflictes regionals no existeixen en un món globalitzat, i és molt probable que el foc s’escampi ràpid per l’Orient Mitjà. Ja fa temps que els falcons del Pentàgon han decidit bombardejar l’Iran, i també és cert que el president de la República islàmica juga amb el foc i, pel que sembla, no té cap por de cremar-se, la crisi nuclear ho demostra. Hi haurà guerra a la riba est de la Mediterrània, i en temps difícils, més val mantenir-se fred i analitzar la situació amb consciència que atreure nous lectors emprant la trista mort de nens libanesos que no en tenen cap culpa d’aquesta guerra. Aquests nens han mort per les bombes israelianes, però Hizbollah i els que el sostenen no en tenen menys culpa. Per favor, no els utilitzem.
