Article de David Caminada, periodista, publicat al Diari Avui, 14/06/2007
Gaza se submergeix en l’abisme. Les milícies de Hamàs van assumir ahir el control d’un dels últims bastions de les forces lleials a Al-Fatah, van proclamar l’“alliberament” de la franja i van assegurar haver executat un aliat de Mohammad Dahlan, un dels màxims assessors en seguretat del president Abbas. L’escenari palestí empitjora dia rere dia i es consolida la temuda divisió als territoris palestins entre una Gaza dominada per Hamàs i una Cisjordània sota el control de Fatah, que desestructura encara més la continuïtat territorial de l’actual ANP.
“És absurd tenir un govern d’unitat quan els seus membres s’enfronten a trets pels carrers”, va comentar el politòleg palestí Samir Awad anticipant un col·lapse de l’executiu de Fatah i Hamàs acordat fa tres mesos a la Meca. En aquesta guerra civil és obvi que els palestins hi tenen molta responsabilitat. Esclar que el president Mahmud Abbas ha demostrat que no té prou poder ni autoritat per tornar la calma a la franja ni desarmar les milícies de Hamàs, donant arguments a Israel per no negociar amb un rais que és incapaç d’imposar l’ordre a casa seva.
Però hi ha altres factors que han contribuït a empitjorar la crisi palestina i que caldria també tenir en compte. En primer lloc, el bloqueig internacional imposat pels EUA i la Unió Europea a l’Autoritat Nacional Palestina, que ha condemnat centenars de milers de palestins a la desesperació. En segon lloc, el duríssim setge imposat per Israel a la franja, que impedeix el mínim desplaçament de civils i treballadors, i l’absència de tota esperança respecte al procés de pau. I, en tercer lloc, la manca de suport internacional al govern d’Abbas i del premier Ismail Haniyeh. Amb una Gaza que s’encén, la pau al Pròxim Orient està cada cop més allunyada.
