Noticia sobre Mayali Wahaba viceministre d'Exteriors d'Israel. Publicada al diari AVUI, 10/05/08
Mayali Wahaba, de 54 anys, casat i pare de quatre fills, és un dels ciutadans drusos més destacats de la política israeliana. Va créixer en el partit Likud i avui és part del Kadima, formació que governa i en el marc de la qual ha arribat a viceministre d'Exteriors, convençut que ocuparà un ministeri en un futur govern israelià. Tinent coronel a la reserva, parla orgullós sobre la participació de la seva comunitat, la drusa, en els destins d'Israel.
Va ser assessor especial en els temps del primer ministre Ariel Sharon, actiu en el lobby de coexistència judeo-àrab en el Parlament d'Israel i membre de diferents comissions parlamentàries, a més de viceministre en diferents carteres. Avui, com a número dos de la ministra d'Exteriors, Tsipi Livni, assenyala que el missatge central d'Israel és el desig de buscar la pau. "Malgrat la difícil situació en què ens trobem, combatent diàriament Hamàs, la Jihad Islàmica i d'altres grups, seguim negociant", afirma Wahaba. Segons ell, hi ha raons per ser optimistes. "És la primera vegada que tenim un interlocutor palestí com Mahmud Abbas i el seu primer ministre Salam Fayyad, de l'Autoritat Palestina, que està disposat a posar fi al conflicte sense emprar la violència", afirma.
Però de fons hi ha la qüestió de la franja de Gaza, sota govern de Hamàs, i això el preocupa. "Gaza és un seriós problema, no només per a nosaltres sinó per a l'Autoritat Palestina. Si Abbas no aconsegueix imposar la seva autoritat a Gaza i controlar la zona, i si Hamàs no accepta els principis amb què està compromesa l'Autoritat Palestina, realment serà difícil arribar a un Estat palestí que pugui viure al costat d'Israel. No tinc dubtes que Hamàs i la Jihad Islàmica actuen contra l'interès del poble palestí de tenir un Estat independent". S'estima més no pensar en un escenari que signifiqui tornar a entrar a Gaza, però no s'atreveix a descartar-ho. "En algun moment, potser sigui necessari entrar-hi, netejar la zona de terroristes i marxar. I així les coses seran més fàcils per a Abbas".
Negociació possible
El front palestí no és l'únic al qual s'enfronta Israel, tot i que sí que és el que li exigeix més esforços diplomàtics diaris. En canvi Wahaba assenyala la importància d'una pau amb Síria. Però veu seriosos problemes per aconseguir aquest objectiu. "Per a nosaltres és important tenir pau amb tot el món àrab, però no volem parlar de la pau i fer la guerra, que és el que fan els sirians. Els dipòsits de Hezbol·lah al Líban estan plens d'armes i municions que arriben directament de Síria".
El desenllaç amb aquest país no és clar, però el que sí que sembla saber-se ja és el preu que haurà de pagar Israel: la retirada dels estratègics alts del Golan. "Es pot arribar a la pau. I si s'ha de pagar un preu, es pagarà. Ja ho hem fet en el passat i es farà novament si és necessari. Si el Golan està desmilitaritzat, si hi tenim tres o quatre estacions d'alerta primerenca, si mantenim l'accés a l'aigua, si realment hi ha pau i es pot viatjar en cotxe a Damasc, l'acord és possible. Però només si és una pau veritable".
Wahaba, orgullós de la seva condició drusa, també ho està de la seva condició israeliana. "Jo vaig néixer a Israel. Pel meu país, estic disposat a morir".
Va ser assessor especial en els temps del primer ministre Ariel Sharon, actiu en el lobby de coexistència judeo-àrab en el Parlament d'Israel i membre de diferents comissions parlamentàries, a més de viceministre en diferents carteres. Avui, com a número dos de la ministra d'Exteriors, Tsipi Livni, assenyala que el missatge central d'Israel és el desig de buscar la pau. "Malgrat la difícil situació en què ens trobem, combatent diàriament Hamàs, la Jihad Islàmica i d'altres grups, seguim negociant", afirma Wahaba. Segons ell, hi ha raons per ser optimistes. "És la primera vegada que tenim un interlocutor palestí com Mahmud Abbas i el seu primer ministre Salam Fayyad, de l'Autoritat Palestina, que està disposat a posar fi al conflicte sense emprar la violència", afirma.
Però de fons hi ha la qüestió de la franja de Gaza, sota govern de Hamàs, i això el preocupa. "Gaza és un seriós problema, no només per a nosaltres sinó per a l'Autoritat Palestina. Si Abbas no aconsegueix imposar la seva autoritat a Gaza i controlar la zona, i si Hamàs no accepta els principis amb què està compromesa l'Autoritat Palestina, realment serà difícil arribar a un Estat palestí que pugui viure al costat d'Israel. No tinc dubtes que Hamàs i la Jihad Islàmica actuen contra l'interès del poble palestí de tenir un Estat independent". S'estima més no pensar en un escenari que signifiqui tornar a entrar a Gaza, però no s'atreveix a descartar-ho. "En algun moment, potser sigui necessari entrar-hi, netejar la zona de terroristes i marxar. I així les coses seran més fàcils per a Abbas".
Negociació possible
El front palestí no és l'únic al qual s'enfronta Israel, tot i que sí que és el que li exigeix més esforços diplomàtics diaris. En canvi Wahaba assenyala la importància d'una pau amb Síria. Però veu seriosos problemes per aconseguir aquest objectiu. "Per a nosaltres és important tenir pau amb tot el món àrab, però no volem parlar de la pau i fer la guerra, que és el que fan els sirians. Els dipòsits de Hezbol·lah al Líban estan plens d'armes i municions que arriben directament de Síria".
El desenllaç amb aquest país no és clar, però el que sí que sembla saber-se ja és el preu que haurà de pagar Israel: la retirada dels estratègics alts del Golan. "Es pot arribar a la pau. I si s'ha de pagar un preu, es pagarà. Ja ho hem fet en el passat i es farà novament si és necessari. Si el Golan està desmilitaritzat, si hi tenim tres o quatre estacions d'alerta primerenca, si mantenim l'accés a l'aigua, si realment hi ha pau i es pot viatjar en cotxe a Damasc, l'acord és possible. Però només si és una pau veritable".
Wahaba, orgullós de la seva condició drusa, també ho està de la seva condició israeliana. "Jo vaig néixer a Israel. Pel meu país, estic disposat a morir".
